Escenari: 

Pla de batalla:

Jugadors i punts de victòria

 

Crònica:

LLIBRE DE COMPTES DELS NAIPS DEL COMPTE PERDUT
- Dia 1 - Arribada a les afores de la ciutat, establiment del campament, recompte de caps -589Co
- Dia 3 - Primers reconeixements, Adrià reclama una arma més digne que una daga, se li assigna una destral -5Co
- Dia 6 - El Coll de Copes torna amb una troballa, un dipòsit de pedra bruixa, s'el recompensa amb sopar calent i una Maça, tant per ell com el Coll de Monedes -6Co
- Dia 7 - Es monta l'expedició al lloc de la troballa, la Companyia es aturada quan "Nom de banda Ruben" bloqueja l'accés al lloc.

No m'han agradat mai els elfs, tot i que mai ho admetria a la seva cara. Són massa àgils, tan mental com literalment, i no se'n fien mai de les "races nouvingudes", fent difícil el negoci amb ells.

Específicament, però, odio als Elfs Foscos. Igual que els cosins bastards dels nans, munten la seva economia al voltant de la mà d'obra esclava, cosa que em sembla deplorable. No hi ha res més gloriós que una feina ben pagada, sobretot si es tracta de feina mercenària.

Però bé, sembla que avui els orelles afilades no només se'm volen oposar ideològicament, sinó en el sentit més literal de la paraula, interposant-se entre mi i el dipòsit de pedra bruixa que van localitzar ahir els nostres exploradors. Perfecte doncs, tocarà demostrar el valor del professionalisme en la guerra, així que dono les meves ordres.

Desplego el coll de monedes, un tirador amb ballesta en terreny elevat i m'emporto la major part de la companyia, juntament amb la Joana pel flanc esquerre. En Xavier, orgullós i confiat en les seves habilitats, s'emporta el Coll d'Espases amb ell cap al centre, sota un pont, buscant un duel digne de les seves habilitats.

Puc sentir al ballester llençar insults mentre intercanvia virots amb un parell d'elfs amb ballestes de mà i a en Xavier proclamant desafiaments mentre intenta fer sortir als Elfs de la seva cobertura a base de trets de pistola.

Veig com s'avança el Coll de Copes, un boig entusiasta amb un trabuc, que busca terreny elevat per descadenar el seu petit infern personal. Només el sento pujar, cridar d'espant i llençar el seu únic tret clarament amb pressa. Quan torna, té la cara blanca i el trabuc fumejant. "L'he tocat, l'he tocat, he vist com queia. Però també he tocat a les seves feres, déu meu, quantes dents".

Veig el que vol dir quan, en el nostre carrer apareixen dues feres enormes. Com els sauris dels quals parlen els exploradors del nou món, però més bestials, més grossos i una cota d'escames que sembla armadura i unes urpes que semblen espases. S'abraonen contra nosaltres sense cap estratègia ara que sembla que el geni que tinc com trabucaire ha tombat a la seva mestressa.
La línia aguanta, però els nois del Coll de Pals clarament estan atemorits i no tornen els cops que reben. Em giro a punt de donar ordres i em trobo a la Joana paralitzada, amb la dalla tocant el terra. "Això és nou" penso, i deixant de banda la meva pròpia por, carrego per donar exemple.

Les criatures són temibles, però per sobre de tot són difícils de matar. Tot i això, la força dels números i la inspiració que doncs als nanos sembla ser suficient per a superar la seva pròpia por. Veig a tres dels nois tirar a terra una de les bèsties i trinxar-la sense pietat, i amb un dels meus cops d'alabarda l'altre pateix una ferida greu i fuig. Per quant aconseguim arribar a la zona on hi hauria d'haver els Elfs, no hi ha ningú.

La seva retirada deixa un gust agredolç en els meus homes, sobretot a en Xavier, que no ha aconseguit enfrontar-se a cap dels covards esquàlids. Fem recompte de ferits i baixes, i avancem cap al dipòsit de pedra bruixa.

LLIBRE DE COMPTES DELS NAIPS DEL COMPTE PERDUT
- Dia 8 - Dipòsit de pedra bruixa saquejat, s'ha cobert una baixa en el Coll d'Espases, amb l'equipament corresponguent i s'ha comprat un casc a la Joana, a veure si es sent més segura d'ara en endavant +20Co