Jugador: Edgar

Després d'un descans i després de reventar-se tots els diners en alcohol i companyia, la companyia apocalíptica d’Arshaon torna a Mordheim per buscar la glòria eterna i l'amor dels déus del Caos (o per aconseguir més calers, que no n'hi queden ni cinc...).

La Companyia Apocalíptica d’Arshaon (crònica d'una mort enunciada)

“El Senyor del Fi dels Temps (segons ell)”

Quan la pedra bruixa va caure sobre Mordheim, entre la multitud de fanàtics, bojos i oportunistes que hi van acudir, va aparèixer un guerrer cobert d’armadures massa grans per al seu cos, amb un casc desproporcionadament ornat i una capa que fa olor d’humitat. Aquest era Arshaon, qui s’autoproclama “Senyor del Fi dels Temps”... encara que la majoria només el coneixen com “aquest pesat que fa podor d’alcohol”.

Orígens dubtosos

Arshaon assegura que és l’escollit dels Déus del Caos, però la veritat és més aviat patètica: era un aprenent de ferrer que va trobar una armadura vella i mig rovellada en un camp de batalla abandonat. En calçar-se-la, va sentir una veu dins el cap que li deia: “Porta’m a Mordheim, i et donaré poder”. Ningú sap si era realment un Déu Oscur o només una migranya severa, però des d’aleshores Arshaon es creu destinat a conquerir el món.

Arshaon, l’Escollit (o això diu ell)

Antic aprenent de ferrer que va trobar una armadura massa gran i un casc amb banyes enganxades amb pega, Arshaon assegura ser el veritable escollit del Caos. Ell mateix s’ha donat tots els títols: “El Portador de la Fi”, “El Temut”, “L’Inexorable”. La seva banda li diu “Cap”, per estalviar-se discussions.

Zubur el Fumós, Mag del Caos

Un endeví amb problemes d’asma que va sobreviure a una explosió de pedra bruixa. Des de llavors, veu visions apocalíptiques... encara que mai encerta l’hora ni el lloc. Va recobert de capes enfarinades amb pols verda per semblar més místic, cosa que l’hi provoca esternuts constants enmig dels rituals.

Els Campions del Caos

Dos antics guerrers que Arshaon presenta com els seus generals llegendaris:

Varghur el Sagnant: temut per la seva força, encara que la majoria de les seves cicatrius se les va fer a si mateix entrenant amb un mall massa gros.

Zorbak  (nova incorporació):  Zorbak va aparèixer un dia al campament d’Arshaon assegurant que els Déus del Caos l’havien enviat com a missatger diví. Portava un pergamí immens ple de símbols incomprensibles, que segons ell descrivien la fi del món. Després d’hores d’estudi, Zubur el Fumós va determinar que en realitat era… el rebut d’una taverna de Nuln escrit del revés.

Grulk el Condemnat

Un guerrer que va pregar al Caos per obtenir poder i li van concedir... massa braços i un ull al genoll. Tot i el seu aspecte aterridor, la seva nova boca lateral només sap xiular i fer sons estranys, així que ningú entén què vol dir. L’únic que se sap és que odia profundament els tambors.

Els Bárbars del Caos

Un petit grup de salvatges vinguts del nord, tatuats amb runes mal copiades d’un llibre que trobaven en una taverna. Ells creuen que significa “Glòria i Destrucció”, però en realitat les runes diuen “Oferta de peix fresc”. Tot i això, criden molt fort i carreguen sense pensar-s’ho dues vegades, així que Arshaon els té per útils.

Els Gossos de Guerra

Mastins despietats que s’alimenten de sang(això diuen). La llegenda diu que es van alimentar de pedra bruixa i per això són tan ferotges... però la veritat és que Arshaon només els va comprar a un mercader sospitós i els va ruixar amb pintura verda perquè semblessin més “caòtics”.

L’Engendre del Caos

L’orgull d’Arshaon (i el pànic de la resta de la banda). Aquesta massa de carn, banyes i tentacles i pinces indescriptibles es diu “Pipo”, perquè el mag Zubur el va batejar així. L’Engendre és imprevisible: a vegades devora enemics amb brutalitat, altres vegades es distreu perseguint el seu tentacle més llarg com si fos una cua.

Objectiu a Mordheim

El seu pla és clar (encara que ningú l’entén gaire): recollir pedra bruixa, demostrar que és l’autèntic escollit del Caos i proclamar-se emperador del món. El problema és que Arshaon és més hàbil fent discursos grandiloqüents que lluitant, així que la seva banda passa més temps barallant-se entre ells que no pas aconseguint res de profit.

Tot i això, a Mordheim hi ha qui xiuxiueja que, potser, només potser, els Déus del Caos es diverteixen contemplant aquest pallasso amb armadura... i que, per pura broma còsmica, li acabaran donant poder de debò.

Líder:

Arshaon l’escollit (Capità bàrbar) – Armadura lleugera – espasa i daga

Herois:

Zubur el fumós (mag amb marca del corb) – espasa i daga

Varghur (campió) – espasa i daga

Dravok (campió) – espasa i daga

Grulk el condemnat (condemnat)

Sequaços:

Jorsa el pudent (bàrbar) – espasa i daga

Molisak el sensesotre (bàrbar) – destral i daga

Gos 1 (mastí)

Gos 2 (mastí)

Gos 3 (mastí)

Gos 4 (mastí)

Jugador: Narcís

Es diu que la secta va néixer com un cercle d’erudits, astròlegs i intel·lectuals que, després de la caiguda del cometa, cercaven respostes a les anomalies astrològiques que aquest esdeveniment havia provocat. Ells continuaven traçant cartes estel·lars, redibuixant constel·lacions i quadrant quadrants, però sempre hi havia alguna cosa canviant al firmament que no encaixava.

A causa de la frustració de no fer cap avanç aparent, van decidir traslladar-se a Mordheim. Allà van trobar moltes més respostes, però no suficients; com més coneixien, més volien saber, i tal obsessió va començar a posseir la seva ment fins a un punt sense límit.

Primer va començar amb les veus: tots escoltaven el mateix, però cadascú ho escoltava dit d’una manera diferent. Alguns van començar a parlar amb paraules que no recordaven haver après; alguns van començar a veure a tot arreu patrons incomprensibles, però fàcils d’entendre.

No va ser fins aleshores que van entendre que, inconscientment, i en el fons de la seva ànima, tots ells estaven disposats a pagar qualsevol preu per tal d’adquirir el coneixement necessari per saber qualsevol cosa, el que fos, i el déu del destí sempre escolta, sempre.

Líder:

Jararyeko (Magister) - dagger

Banda:

kazanmak (possessed) - great claw (mutació)

kampfer (mutant) - club - dagger - spines (mutació) kutegomutant - club  - dagger - spines (mutació)

kazanan (beastmen) - club - dagger

Muteki (beastmen) - club - dagger

Amjahed (darksoul) - club dagger

Zzher (warlock) - (hired sword)

Jugador: Ruben

Les Desagnadores del Cor Ígnic (entre els Druchii també conegudes com Les Filles del Magma Sagnant).

Les seves capes i guants vermells no són només simbòlics: són tenyits ritualment amb la sang de les víctimes sacrificades al foc.

Nascudes a les Calderes de Zhar’Vulk, una regió volcànica situada en illes inestables al límit del domini druchii, Les Desagnadores del Cor Ígnic veneren una faceta primitiva i brutal de Khaine: el Déu de la Sang Fosa.
Creuen que la sang vessada sobre roca incandescent agrada especialment al Déu Assassí, ja que el crit de la víctima es fon amb el rugit de la terra.

Criades entre rius de magma, temples excavats en obsidiana i fosses de sacrifici, aquestes elfs obscures han après a lluitar en terrenys impossibles, avançant entre fums tòxics i calor abrasadora.
Quan Mordheim va caure, Letrhiss va interpretar-ho com un presagi: una ciutat maleïda, saturada de mort i sang, era el lloc perfecte per oferir massacres dignes de Khaine.

Les bases de magma representen la terra sagrada que sempre camina amb elles.

Líder:

Letrhiss Noctesang - Princesa Oscura - Helmet - Sword - Daga

Banda:

Vaelthra Escorxafers - Senyora de les Bèsties - Beastslash - Daga

Khaedril Tallafoc - Fellblade - Halberd

Ssaryth Cortrencat - Fellblade - Halberd

Morveth la Cremada - Bruixa - Daga

Drakhyl de les Cendres - Corsari - Daga - Repeat Crossbow

Ilyrien Ulls de Brasa - Corsari - Daga - Repeat Crossbow

Zha’kar - Bèstia Gèlida

Morliss - Bèstia Gèlida

Jugador: Izan

Ivanh fue durante muchos años un humilde sacerdote en su aldea. Llevaba una vida tranquila y miserable, como todos los que allí habitaban, hasta que un día un meteorito impactó en la ciudad más próxima a su aldea: la ciudad de Mordheim. Ivanh sintió una llamada por aquel gran impacto; muchos se aterrorizaron, otros huyeron presas del pánico, pero él se intrigó. Al igual que muchos, lo vieron como una llamada del Gran Teogonista. Ivanh indagó en las antiguas escrituras de su capilla, hallando allí su perdición. Esta no vino en forma de enfermedad o herida grave, sino en forma de un manuscrito, un manuscrito oscuro con pasajes que ni los propios elfos de Ulthuan podrían entender. Ivanh se perdió entre sus páginas y poco a poco se fue corrompiendo por el poder impío de sus escrituras. Así fue como murió el antiguo y bondadoso sacerdote de Sigmar y renació, con la mente rota, un nuevo sacerdote que rinde pleitesía a un dios sin nombre.

Ivanh El Renacido - Magister - Arc

Banda:

Marthic Lengua de serpiente (Mutant) - Arco

Goro El pecador (Mutant) - Arco

Isildru El marcado (Possessed) Pinza

March El maldito (Possessed) Tentaculos

Pons El torturador (Bretchen) - Maza - Martillo

Jhon El lila (Bretchen) Maza - Martillo

Jugador: Pol C.

La Companyia de la Forca i el Foc, o com se la coneixia a la Ordre del Martell de Plata en to de burla, Companyia de la Copa i el Got, eren una colla de fanàtics més preocupats en gastar els avançaments dels pagaments que els feien pels seus encàrrecs a les tabernes i burdels del tot l'Imperi, que en complir les seves missions. Això els havia conduit a tenir un gran deute per les feines no realitzades, de fet, en moltes ciutats les seves cares ja apareixin als cartells entre els criminals i cultistes més buscats. Davant aquesta inadmissible situació,l'Ordre havia sigut clara, tenien 3 mesos per pagar tot el que debien, o serien expulsats de l'ordre i cremats vius si eren capturats. El seu capità, Freddick el Cec, que ja feia temps que sentia històries a les tabernes sobre la ciutat de Mordheim, on abundava la pedra bruixa i aquells més valents podien fer grans riqueses, va decidir que aquesta era la seva última bala, així que la banda es va posar en camí cap a la ciutat, un camí que el portaria a la glòria... o a una mort segura.

Líder:

Freddick el Cec - Capita caçador de bruixes - Lleugera - Espasa - Pistola

Banda:

Albretch de Gironheim - Caçador de bruixes - Espasa - Ristra pistoles

Ulric el Castellà - Caçador de bruixes - Espasa - Pistola

Bernard Von Cendra - Caçador de bruixes - Espasa - Ballesta

Hannah la Purificadora- Sacerdot guerrer - Escut - Martell

Adolf el Penitent - Flagelant - Mayal

Strauss el Cremapells - Flagelant - Mayal

Drac Mossegadimonis - Mastí de guerra

Merlí Ensumarates - Mastí de guerra

Toby el Caótic - Mastí de guerra

Mila Devoranans - Mastí de guerra

Jugador: Pol M.

Líder:

Zharr-Azhug el profeta naixent - apprentice sorcerer - destral

Banda:

Desconegut - chaos dwarf champion - espasa - pistola

Gorasht l'ancia vermell - chaos dwarf champion - martell

Zoherbull- centaur - destral -

Desconegut - blunderbuss chaos dwarf - destral - blunderbuss

hobgoblin 1 - destral

hobgoblin2 - destral

hobgoblin3 - arc curt

hobgoblin 4 - arc curt

hobgoblin 5 - destral

Jugador: Ponç T.

Els whaaaaa

Al sud de l’Imperi i més enllà de Bretonnia es troben les terres disputades dels Regnes Fronterers. És una regió extremadament heterogènia, on es poden trobar orgullosos regnes com el d’Estalia, brillants ciutats estat com les metròpolis de Tilea i una quantitat quasi infinita de vells castells reclamats per nobles exiliats d’altres terres o generals mercenaris sempre disposats al següent contracte.

A la pràctica, és la “terra de ningú” del Vell Món, i d’ella surten la majoria de companyies mercenàries que es guanyen la vida servint al millor postor.

Els Naips del Compte Perdut és una d’aquestes bandes, liderada per en Ponç, l’autoproclamat compte perdut. El títol que ostenta no és ni més ni menys que el de Compte de Kavzan, la vella ciutat mitològica situada entre Estalia i Tilea, que va ser destruïda durant la Mort de Kavzan, la història que narra l’origen de la vil raça dels skavens, els quals la transformaren en l’abominació que és Plagaskaven, la seva capital.

El títol no és més que una farsa, una peça de paper d’origen qüestionable guanyada en una partida de cartes contra oligarques tileans. En Ponç, fill d’un burgès de Tobaro, un regne al nord-est d’Estalia, utilitza el vell document per donar-se legitimitat i atreure mercenaris al seu servei.

La seva companyia, Els Naips del Compte Perdut, ha guanyat fama —i infàmia— als Regnes Fronterers per la seva organització en colls de naips (pals, espases, monedes i corones) i la seva doctrina de combat variada, amb èmfasi en tota mena d’estils de lluita.

Ara es veuen atrets cap a Mordheim, la ciutat dels condemnats, lluny de la seva zona de confort i disposats a assumir riscos, costi el que costi.

Líder:

Ponç, el Compte Perdut -  Capità Mercenari - Armadura Pesant - Casc - Daga - Alabarda

Banda:

Joana la Reina Segadora - Campió - Armadura Lleugera - Daga - Alabarda

Xavier el Princep de Bandolers - Campió - Espasa - Daga - Pistola de duel

Adrià el Dur - Sang Jove - Destral - Daga

Sheila - Sang Jove - Maça - Daga -

As de Pals - Guerrer - Maça - Daga

Dos de Pals - Guerrer - Maça - Daga

Tres de Pals - Guerrer - Maça - Daga

As d'Espases - Espadatxi - Escut - Espasa - Daga

Dos d'Espases - Espadatxi - Escut - Espasa - Daga

As de Copes - Tirador - Maça - Daga - Ballesta

As de Monedes - Tirador - Daga - Trabuc

Jugador: Pau B.

Els whaaaaa

Els whaaaaa. Som la banda mes temuda del orkoz mez forz, mes valenz depen de quin amb mes denz no li tenim por aquels deuz falsuz com zamonen khorne o la Gran rata cornuda els unic deus que importan zon i zempre zaran en Gorko i Morko lluitarem ens u pazzarem be i gunyarem i disfrutarem de les notrez aventuraz . lez pedres bruixa zeran divertidez de recolectar. Totom caura elz nostres peuz i enz elevaran al veure elz nostrez tronz fetz de pedre bruixa som mes inteligentz que totz elz tontoz orkoz nostrez som elz whaaaaa i farem el Whaaaag mez gran que zagi vizt i aixiz podra continuan lluitar per que la diverzio no zacabi mai.

Líder:

Orkimedes - Jefe orko negro - a. pesada - Espasa - Destral

Banda:

EL Negre Orko Negre - Destal - Destral

El Fosc - Orko Negre - Espasa - Destral

Pum Pum - Young'uns - Punyal - Destral

Lo Gran - Young'uns - Punyal - Destral

DonPuntaria - Orc shootaz -Punyal - Ballesta

Valento - Orc boyz - Punyal - Destral

Cobardz - Orc boyz - Punyal - Destral

Fracaz - Orc boyz - Punyal - Destral

Jugador: Mauro

Hi van tornar a ser una nit més, imatges ràpides com llampecs, encadenades una darrere d’altra, tant coherents entre sí que semblaven una història real ja passada o per passar...Eren tant intensament viscudes que no podien ser altra cosa que una comanda en secret i a traves dels seus somnis, de la venerable i terrorífica Rata cornuda, enviades expressament a ell, Bycif el saori d’aigües estancades.
Eren imatges d’ una ciutat enfangada i pudenta plena de desesperança, de coses-homes i coses- verdes amuntanyats en piles de cadàvers a les places, coses-orelles llargues i demés races amb la mirada perduda engabiats, penjats cap per avall d’arbres foscos i individus perduts delirant amb rialles estridents pels carrers empedrats i ronyosos.
Cada imatge li treia un lleuger somriure inconscient a Bycif mentre dormia. Gaudia de cada una d’elles, però sobretot hi havia una que el meravellava i l’excitava fins a posar-li el vell gruixut del llom de punta. Començava veient subtils reflexes verdosos pel perfils de les coses, algunes vegades era per dintre d’una ciutat, altres era una cova o també un bosc...però sempre estava ell, que es refregava les mans nerviós sortint-li de la túnica desgastada. Mentre s’aproximava excitat pel que podia ser aquella llum tant atraient, tot cada cop anava mullant-se més i més de color verd brillant.. Per sort per ell l’espera era curta, a uns metres la veia... Era la més gran que havia vist mai, fins i tot estan mig soterrada, sobresortien cantonades i arestes ben definides i brillants, era la pedra bruixa més preciosa i gegant que havia vist en la vida! Ràpidament mirava ambdós costats per comprovar que no el seguia ningú i tirava mà per agafar-la sense pensar-ho dos cops, però just en el moment d’excitació màxima quan l’estava a punt de tocar, obria els ulls i es despertava al seu cau fosc i solitari...

En aquesta ja era la tretzena vegada que s’aixecava desorientat i suat degut al somni, però sobretot la sensació que tenia era de frustració. Frustració i ràbia per tenir-la tant prop i no poder aconseguir-la. Semblava una broma de mal gust, perquè estava veient aquestes imatges? No podia ser casualitat... Durant tretze dies havia estat elucubrant amb això però ja ho tenia clar, no podia ser altra cosa que un missatge ocult, una missió de la Gran Rata Cornuda comunicada mitjançant aquest somni recurrent. Sols ell, Byfic el sacerdot saorí podia ser digne complidor d’aquesta demanda del seu deu.
Decidit, va rebuscar el mapa mundi de pell humana cosida que tenia per les prestatgeries. Tirant pots, llibres i altres papers per terra va trobar el mapa més aviat del que esperava. A sobre de la taula i amb una espelma, va agafar el seu collar de pedra bruixa i va utilitzar les seves arts de saorí. No va tardar gaire en veure com la pedra del collar deixava de pendolar sobre el mapa i es posava tesa marcant-li un lloc al mapa...”Mordheim”.

Líder:

BYCIF EL SAORÍ D'AIGÜES ESTANCADES - SACERDOT - DAGA - DAGA

Banda:

KRIF CAGARAÏM - MAG PESTILENS - DAGA - DAGA

XIRIK EL TRASULLATMONJO DE PLAGA45DAGADAGA

RIRF BRUT DE FANGMONJO DE PLAGA45DAGADAGA

BYMF COSÍ GERMÀ PER PART DE PAREMONJO INICIAT - DAGA DE LA ENFERMETAT - DAGA

KECIF COSÍ GERMÀ PER PART DE MAREMONJO INICIAT - DAGA DE LA ENFERMETAT - DAGA 

LLOMET L'ESMORZAR D'EMERGÈNCIA - RATA GEGANT - DAGA - DAGA

COSÍ GERMÀ 1 - NOVICI DE PLAGA - DAGA - DAGA

COSÍ GERMÀ 2 - NOVICI DE PLAGA - DAGA - DAGA

COSÍ GERMÀ 3 - NOVICI DE PLAGA - DAGA - DAGA

COSÍ GERMÀ 4 - NOVICI DE PLAGA - DAGA - DAGA

COSÍ GERMÀ 5 - NOVICI DE PLAGA - DAGA - DAGA

COSÍ SEGON 1 - NOVICI DE PLAGA - DAGA - DAGA

COSÍ SEGON 2 - NOVICI DE PLAGA - DAGA - DAGA

COSÍ SEGON 3 - NOVICI DE PLAGA - DAGA - DAGA

COSÍ SEGON 4 - NOVICI DE PLAGA - DAGA - DAGA